Ara que s’apropa la primavera tothom està pensant ja en fer algun tipus de vacances. Una de les activitats preferides en aquestes dates, per a molts, és la de viatjar. Però quan es viatja i es fa turisme, hi ha moltes maneres d’aprofitar la nostra estada al lloc de destí. Evidentment que totes les formes de viatjar són vàlides, així com les diferents maneres de gaudir dels nostres dies de viatge. Hi ha des dels qui prefereixen relaxar-se en grans hotels sense sentir la necessitat de sortir a descobrir l’entorn fins als qui no poden estar quiets ni un sol moment i s’esgoten intentant recórrer el màxim de territori. Això depén de cadascú i les seves circumstàncies. Però permeteu-me que parli del que jo considero una gran manera de viatjar, fer turisme i conèixer un lloc, la seva gent i els seus costums. La clau: barrejar-nos amb els seus habitants.
Trobo meravellós i molt enriquidor arribar a un territori i amarar-nos del seu ambient, del seu entorn i, sobretot, de la seva gent. Per a mi és el més bonic d’un viatge. No només és important descobrir el paisatge natural o arquitectònic d’un país o de qualsevol territori, també ho es, tant o més, descobrir el seu vessant humà. No importa si coneixem o no l’idioma dels habitants del nostre lloc de destí, intentem de comunicar-nos-hi igualment, amb les persones que allí trobem. Serà molt maco visitar els grans monuments, descobrir paisatges meravellosos amb excursions programades per als turistes, i fer les típiques compres. Però provem també de barrejar-nos amb la gent quotidiana, anem als locals on acostumen a freqüentar els nadius i recorreguem els carrers del centre de les poblacions. Si tinguéssim l’oportunitat, aprofitem de passejar amb la companyia d’una persona del lloc. Comprem en els mercats tradicionals o, si més no, visitem els mercats que trobem en les diferents ciutats del nostre trajecte. No us podeu imaginar com n’es d’enriquidor, el tracte amb les persones d’un mercat! La mirada i el somriure són un altre indicatiu d’un país. Fixem-nos en els nens i nenes que juguen pels carrers, que ploren, riuen, pateixen, dormen... La cara dels nens ens dirà molt, no només d’ells mateixos, sinó del mateix entorn. És indiferent si viatgem a un destí dels anomenats països del sud o si viatgem a una de les nacions més avançades del món, la mirada d’un nen ens transmetrà moltíssima informació del lloc que visitem.
Una de les millors ajudes que trobarem a l’hora de realitzar un viatge es la de tenir algun conegut al lloc de destí. Amb aquesta fórmula no tindrem cap tipus de problema i a més coneixerem els espais més genuïns. Pensem a l’inrevés, si nosaltres acollim un amic a la nostra terra, sens dubte que se n’anirà havent conegut tots els racons del nostre país. Malauradament, això sovint no és possible, i, sobretot, si decidim viatjar a països llunyans i exòtics. Però no passa res. Deixem-nos guiar una mica pel nostre esperit aventurer (sense ser temeraris o imprudents, lògicament).
Un altre consell o, potser millor, una altra idea que em permeto donar és la d’escoltar. Escoltar molt, no només sentir a través de l’oïda, sinó escoltar. Per un costat, escoltant percebrem, en gran mesura, l’ambient del que ens envolta. Si estem en un terrtori rural o en plena natura, gaudirem dels sons i sorolls que es produeixen i, si no sentim cap tipus de so, segur que ens podrem embriagar del seu silenci, que sovint no deixa de ser una estrepitosa sonoritat missatgera d’informació.
Els ambients urbans també ens oferiran la possibilitat d’escoltar, malgrat els molestos brogits de les ciutats. Per exemple, la manera de parlar de la gent. Preciós. No importa que desconeguem l’idioma o que parlin una llengua estranyíssima, la tonalitat, l’entonació i la melodia de l’idioma ens meravellaran i ens diran molt de les persones i de l’ambient de l’hàbitat.
Viatjar… Segur que a tothom ens agradaria viatjar molt més del que ens és possible. Precisament per això, aprofitem al màxim les nostres expedicions siguin on siguin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario